gran artículo de sas para cronica.cat...
(para los que no entiendan el catalán, en softcatala podéis encontrar un traductor bastante bueno, pero tampoco es muy dificil de entender, la verdad...)
Vull anar a entrenar dues hores al dia cinc cops per setmana. Tenir una jornada laboral de menys de vint hores setmanals i cobrar dos milions d'euros nets cada una de les temporades. Tenir una suposada dona i
vuit-centes trenta-dues amants repartides per cada un dels sis continents. Vulls ser futbolista perquè el Ronaldo m'inviti a les seves festes d'aniversari. Vull viure com si hagués treballat tota la vida havent-ho he fet durant uns deu o quinze anys. Rebre l'admiració de mig món. Sortir de festa fins altes hores de la matinada bevent de gorra a tot arreu, i tot i ser la nit abans d'un partit que la directiva del meu club em protegeixi. Vull que em mimin a totes hores. Que m'ajudin a buscar una casa quan en necessiti una altra; comprar un, dos, tres o catorze cotxes sense sortir de del meu palau. Tenir una minyona que em netegi les quinze habitacions i vuit lavabos del meu tríplex de Castelldefels. Que m'ompli la nevera, em cuidi els fills i mantingui ocupada la meva dona. Vull disposar d'una bodega amb centenars d'ampolles de Château Lafitte, Château d’Yquem, Penfold o Chateau Petrus. Champagnes Cuvée Belle Epoque o whiskis escocesos Lagavulin de 16 anys. Vull llevar-me del llit i llegir les cròniques del partit d'ahir que em situen al nivell dels déus més grans de la història del futbol per haver empès una esfera amb l'extremitat inferior esquerra dins un rectangle tancat per una xarxa. Vull sentir el calor del públic en sortir al camp. Vull jugar a Anfield, al Camp Nou, a Old Trafford, a San Siro a Maracaná i al Bernabeu, i guanyar. Guanyar lligues, champions, copes del món i d'Europa. Però el que no vull és despertar-me un dia i veure que tot això ha desparegut sense saber-ne el motiu. Adéu Ronaldinho.
(para los que no entiendan el catalán, en softcatala podéis encontrar un traductor bastante bueno, pero tampoco es muy dificil de entender, la verdad...)
Vull anar a entrenar dues hores al dia cinc cops per setmana. Tenir una jornada laboral de menys de vint hores setmanals i cobrar dos milions d'euros nets cada una de les temporades. Tenir una suposada dona i
vuit-centes trenta-dues amants repartides per cada un dels sis continents. Vulls ser futbolista perquè el Ronaldo m'inviti a les seves festes d'aniversari. Vull viure com si hagués treballat tota la vida havent-ho he fet durant uns deu o quinze anys. Rebre l'admiració de mig món. Sortir de festa fins altes hores de la matinada bevent de gorra a tot arreu, i tot i ser la nit abans d'un partit que la directiva del meu club em protegeixi. Vull que em mimin a totes hores. Que m'ajudin a buscar una casa quan en necessiti una altra; comprar un, dos, tres o catorze cotxes sense sortir de del meu palau. Tenir una minyona que em netegi les quinze habitacions i vuit lavabos del meu tríplex de Castelldefels. Que m'ompli la nevera, em cuidi els fills i mantingui ocupada la meva dona. Vull disposar d'una bodega amb centenars d'ampolles de Château Lafitte, Château d’Yquem, Penfold o Chateau Petrus. Champagnes Cuvée Belle Epoque o whiskis escocesos Lagavulin de 16 anys. Vull llevar-me del llit i llegir les cròniques del partit d'ahir que em situen al nivell dels déus més grans de la història del futbol per haver empès una esfera amb l'extremitat inferior esquerra dins un rectangle tancat per una xarxa. Vull sentir el calor del públic en sortir al camp. Vull jugar a Anfield, al Camp Nou, a Old Trafford, a San Siro a Maracaná i al Bernabeu, i guanyar. Guanyar lligues, champions, copes del món i d'Europa. Però el que no vull és despertar-me un dia i veure que tot això ha desparegut sense saber-ne el motiu. Adéu Ronaldinho.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario